Coneix la història del castell de Cervià
L’any 1462, amb la convulsa Guerra Civil Catalana, s’extingí el llinatge dels Cervià, defensors de la Generalitat durant el conflicte. Durant dues dècades, el Castell i el domini de Cervià passà per nombroses mans, fins que, a finals de segle XV, l’adquirí la família Xammar, originària de Medinyà i que havia estat fidel a la causa del rei trastàmara Joan II, qui finalment acabà guanyant la guerra. Es probable que, com a represàlia per l’aliança amb la Generalitat, els senyors de Cervià perdéssin tots els drets i dominis que durant més de cinc segles havien transmès de generació en generació.
L’any 1480 doncs, ja era senyor del Castell de Cervià el noble Dalmau-Ramon III de Xammar, senyor de Medinyà.
L’any 1708, l’Arxiduc pretendent Carles d’Austria va concedir el títol de Comte de Cervià a Ramon de Xammar i de Meca, per la seva fermesa contra de la dinastia dels Borbons durant la Guerra de Successió.
Des de l’any 1788 fins el 2013, la família Fonsdeviela ha ostentat la propietat del Castell de Cervià de Ter.
Breu història del Castell de Cervià
Qui fòren els senyors de Cervià?
Sunyer Llobet i Avierna
(989-1019)
Primers senyors de Cervià. El 2 de maig del 989, varen comprar el terme de Cervià i Raset al comte Borrell, per cinc peçes d’argent.
Silvi Llobet i Adelaida
(1019-1059)
Fundadors, l’any 1053, de l’església i el monestir benedictí de Santa Maria de Cervià.
Gausfred Bastons
(1059-1102)
Nebot de Silvi Llobet. Senyor de Cervià i de Púbol. Personatge de gran renom a l’época, molt proper al comte Ramon Berenguer I. Fóu un dels 21 nobles que varen subscriure els Usatges, les primeres lleis catalanes. Tenia 20 cavallers a les seves ordres.
Berenguer Gausfred de Cervià
(1102-1118)
Guillem Gausfred de Cervià
(1118-1149)
Fill de Gausfred Bastons. Fóu marmessor (persona designada per fer cumplir el testament) del comte Ramon Berenguer III. Posseí, amb caràcter feudal, els pobles de Bordils,
Celrà, Juià, i Cassà de la Selva.
Arnall de Llers
(1149-1164)
Home del seguici del primer comte-rei de Catalunya i Aragó, Ramon Berenguer IV. També en fóu el seu marmessor.
Arnall de Llers, “el Jove”
(1164-1209)
Estengué els dominis de Cervià fins a Flaçà, Mollet, La Pera, Viladesens, Llers, Beget, Rocabruna, Santa Pau i Porqueres.
Berenguer, Guillem, i Ermengald de Cervià.
Senyors de Cervià del 1209 al 1260.
slots singapore
Guerau de Cervià
(1260-1291)
Fóu un dels cavallers convocats pel rei Jaume I, el 1260. També fóu designat pel rei Pere II “el Gran” per lluitar contra Carles d’Anjou, rei de França, en el famós Desafiament de Burdeus.
Huguet, Pere i Guerau de Cervià
Fóren senyors de Cervià del 1291 fins al 1319.
Huguet de Cervià
L’any 1321, juntament amb Pere de Vilafreser i altres senyors feudals de la rodalia, assaltaren el Monestir de Santa Maria, per punir els monjos, al crit de: “Muyran a foch y pedradas!”.
Guillem de Cervià
Va acompanyar l’infant Alfons, fill del rei Jaume “el Just”, en la gran expedició catalana que va conquerir l’illa de Sardenya, l’any 1323.
Guerau de Cervià
Fóu convocat per lluitar contra el regne de Granada, l’any 1331.
Galzeran i Beatriu de Cervià
Nobles dels quals se’n conserva el sepulcre al Monestir de Santa Maria.
Francesc de Cervià
Lluità al costat del rei Pere III “el cerimoniós” per incorporar el Roselló a la corona catalana. Esdevingué vice-governador del Roselló i la Cerdanya. Lluità també a València, el 1357. Fóu nomenat
ambaixador reial l’any 1362.
Hug de Cervià
Fill de Francesc de Cervià, participà en la guerra contra Castella.
Guerau de Cervià
Era senyor de Cervià l’any 1359. Paritcipà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria i del rei Martí “el Jove”.
Berenguer de Cervià
Arquitecte i escultor, entre 1434 i 1450 actuà com a mestre major de les obres de la Catedral de Girona, i aconseguí finalment cobrir-la. Avui en dia, amb els seus 25 metres, és la nau gòtica més ampla del món. Es probable però, que en aquells anys i fins el 1462, segons es dedueix de nombrosa documentació històrica, el veritable senyor del Castell de Cervià fós el noble Pere de Alagó i de Cervià.